dimecres, 13 de març del 2013

ELS MALSONS PUBLICITARIS DE LES EMPRESES

L'exentrenador ja mort Joe Paterno, el golfista americà Tiger Woods, i recentement, el ciclista Lance Armstrong i l'atleta Oscar Pistorius, han provocat, gràcies als seus escàndols, un enorme desprestigi i atac a la imatge de marca de la firma de Oregon, NIKE.


A conseqüència d'això, molta gent es pregunta si es indispensable la figura d'una assegurança que minimitzi aquests efectes negatius que pot tenir la marca en aquest tipus de casos, on la firma no hi té res a veure.
Dit i fet, empreses com AT&T, Accenture, Aon i Willis, segons el diari Expansión, están començant a ofertar aquest tipus de producte, on el seu target son les grans empreses que asocien la seva imatge a la d'un esportista, amb la intenció de protegir els possibles danys que pugui provocar una actuació "equivocada" de l'esportista en qüestió sobre la imatge de la marca.
La pòlissa es dissenya a la mida del client i de la campanya, i també tenint en compte l'historial de l'esportista, ja que no és le mateix l'historial de Rafa Nadal que de Mario Ballotelli per posar un exemple. Amb això i d'altres paràmetres, es preten garantitzar a l'asssegurat el reintegrament de la diferencia entre la inversió realitzada i els ingressos nescessaris per amortitzar-la.


Desde el nostre punt de vista, creiem que és una iniciativa molt bona, i no només per NIKE, sinó per totes aquelles firmes que tenen a esportistes, celebrities, etc com a imatge de l'empresa i volen assegurar-se que una "cagada" de l'embaixador, afecti el més mínim a la imatge de la marca.

dijous, 7 de març del 2013

ADIDAS, UNA JOVE PROMESA DE LA NFL.

Per avui hem escollit un tema relacionat amb les estratègies de màrqueting que adopten les marques o empreses per competir entre elles. En aquest cas tractarem d'explicar com la marca Adidas ha intentat fer notar la seva presència en un acte esportiu molt important als Estats Units, on fins ara no hi era present.

L'esdeveniment al que ens volem referir és l'NFL Scouting Combine, un acte cada vegada més multitudinari, tant en promeses universitàries seleccionades, com en repercussió mediàtica. Es celebra cada mes de febrer i aquest any ha estat dels dies 23 al 26, al Lucas Oil Stadium a Indianapolis. Els jugadors universitaris convidats, han de realitzar una sèrie de 14 proves, físiques i mentals, i tot seguit són avaluats pels examinadors.

El que a nosaltres ens interessa és que aquest acte esta íntegrament patrocinat per Under Armour, marca que proveeix totes les equipacions d'entrenament amb les que es realitzen les proves. A tot això cal afegir que la marca Nike, un dels majors competidors d'Adidas, esta ben consolidat com a espònsor principal de totes les franquícies de la NFL. Així doncs podem observar que la marca alemanya Adidas no gaudeix de gaire presència en el mercat del futbol nord-americà. Però aquí arriba la estratègia de màrqueting que ha dut a terme la  firma alemanya per tal de plantar cara als competidors. Poques hores abans de que comencés l'NFL Scouting Combine es duu a terme una estratègia que pretenia atraure tota l'atenció mediàtica generada per l'esdeveniment, aquesta estratègia s'ha basat en inundar la ciutat d'Indianapolis a través dels principals mitjans de comunicació amb un anunci on s'ofereix, a l'esportista més ràpid en la proba de les 40 iardes, un contracte de patrocini amb la marca. Aquest "ganxo", per dir-ho d'alguna manera, s'ha incorporat dins la campanya de promoció d'un nou calçat, les Adizero 5 Star Prime.

El fet es que en les últimes edicions, Under Armour i Nike havien centrat tota l'atenció mediàtica, però Adidas a aconseguit aquest any sobreposar-se a les dues marques més importants i centrar la majoria d'atenció en la seva, tan sols amb un simple anunci i el patrocini d'un dels esportistes, el vencedor de la prova de les 40 iardes.

Aquest és l'anunci publicat en un diari local; "Run the fastest 40, get a contract offer"

Però, serà rentable el patrocini del vencedor de la prova?
Si Adidas segueix estan per darrera d'aquestes dues marques en el mercat de la NFL, com creu que pot millorar la seva situació després d'adoptar aquesta estratègia?
Aquestes són preguntes que ens hem fet però no ens les hem pogut respondre, hauríem de preguntar als responsables d'adoptar aquest tipus d'estratègia quins estudis i quins resultats han obtingut o preveuen obtenir.

dijous, 28 de febrer del 2013

LENDOIRO CULPABLE SÍ, LA FISCALIA, TAMBÉ.

La continuïtat del president del Deportivo Augusto Cesar Lendoiro està en perill, donat que el club es troba en ple concurs de creditors, i el jutge ha anunciat que, després de escoltar totes les parts, si la decisió era contraria als interessos de Lendoiro, aquest seria apartat del club. 
Per contra, els advocats del club defensen la continuïtat del president al capdavant de la gestió econòmica de la entitat, i així ho ha comunicat a l'audiència, ja que entenen que no hi ha motius per procedir al canvi de règim (de intervenció a suspensió). 
En aquest sentit,afirmen que només hi podria haver aquest canvi si es demostrés que s'han dut a terme actes al marge de la intervenció o falta de col·laboració de l'administrador social amb el propi jutjat, cosa que asseguren que no ha passat.

En l'escrit emès per els advocats del Deportivo, també hi apareix la negativa a que el president Lendoiro deixi de rebre el seu salari com a president professional, nega les possibles irregularitats comptables que denuncia l'administrador concursal i situa el deute per sota dels 93 milions d'euros que la Fiscalia reclama, tot i que també per sobre dels 40 milions que el club va anunciar en els seus comptes del 30 de Juny de 2012.



Dit tot això, què ens hem de creure i què no? A qui donem suport i a qui no? 

Creiem que en aquests casos, sempre hi ha una mica de tot, l'exemple clar ens el deixen amb el tema dels comptes. La Fiscalia reclama 93 milions, el club anunciava nomes 40 milions de deute, i al final sembla ser que ni una cosa ni l'altra. 
Només és un dels molts casos que hi ha en el món de l'esport, on, com vam comentar en entrades anteriors, se'ls dóna més marge d'error de lo normal, i després, quan el globus ja no pot inflar-se més i explota, trobem que la culpa no només és del nen per seguir bufant i inflant-lo, sinó que també és culpa del pare per no avisar-lo i lligar el globus quan tocava.

dimecres, 20 de febrer del 2013

UN BON NEGOCI

En aquesta nova entrada, i seguint el fil de l'anterior, parlarem sobre els drets televisius en el mon de la Formula 1.

És igual el repartiment d'aquests drets televisius, als del futbol?

La resposta és NO. A diferencia del món del futbol, on els equips reben una gran part dels drets televisius (la Champions League reparteix un 95% d'aquest drets entre els participants), en la Formula 1 el repartiment és equitativament igual, 50% per ales escuderíes, i 50% per a Bernie Ecclestone.
Pel que es veu, no ens equivocavem amb el titol de l'entrada anterior, on titllavem la Formula 1 com el negoci de Bernie.


foto: http://formulaonemood.blogspot.com.es/2012/06/bernie-ecclestone-wants-race-in-london.html

Curiosament, en el cas dels patrocinis, hi ha hagut un augment de la inversió, de un 10%. Perquè han deicidit augmentar-la?
Això ha estat degut al interès creixent que ha despertat la Formula 1 en països emergents com la India o Russia en els últims anys.
Aixi doncs, la Formula 1 s'ha convertit en un interessant aparador per les grans empreses que pretenen ampliar la quota de mercat en aquests països (com es el cas de Santander, que no ha volgut perdre la oprtunitat ). Si els patrocinadors guanyen, les escuderíes també; no totes les victòries s'aconsegueixen a l'asfalt.

dimecres, 13 de febrer del 2013

EL NEGOCI DE BERNIE ECCLESTONE

Avui el tema que tractarem són les xifres econòmiques que es mouen en el món de la fórmula 1.

Fins ara en la consecució dels nostres articles hem estat parlant dels diners que es mouen en el món del futbol, que ens semblen xifres d'escàndol, però en la nostra recerca hem constatat que la fórmula 1 també és un negoci amb un flux molt important de capitals.

Una escuderia de fórmula 1 necessita de mitjana 120 milions d'euros per temporada, i no és gens fàcil. La principal font de finançament de les escuderies de fórmula 1 són els patrocinadors, que pot arribar a suposar fins a un 60% dels ingressos totals de l'escuderia. La resta del finançament prové de les aportacions de l'empresari i propietari de l'escuderia, i també dels seus dos pilots.
A falta de sponsors, una altra font de finançament és la sortida a borsa. Aquesta forma de finançament la va dur a terme la escuderia l'escuderia Williams ara fa un any, sense gaire èxit.

Com hem vist en el món del futbol, les empreses amb més pressupost tenen moltes més facilitats ja sigui tan en la busca de sponsors com de grans pilots per les seves escuderies.
Com en tot negoci capitalista, el que té més poder ho té més fàcil, és a dir, el peix gran es menja al petit.

Són però el món del futbol i la fórmula 1 negocis tan similars?
Sembla ser que sí, però no tots els cotxes tenen quatre portes...  

dimecres, 6 de febrer del 2013

CONTROL vs RESPONSABILITAT

El Consell Superior d'Esports (CSD), ha anunciat una nova normativa a través de la qual els clubs de futbol de Primera i Segona Divisió que superin el límit fixat per el cost de la seva plantilla esportiva no podran fer nous fitxatges de jugadors. El nou reglament de control econòmic, segons Miguel Cardenal (secretari d'estat per l'esport) és el pas definitiu en favor del sanejament del futbol professional, que arrossega uns deutes globals de més de 3500 milions d'euros.

Aquesta normativa estableix que s'ha de presentar abans del 30 d'abril la informació referida als seus pressupostos d'ingressos i despeses, de finançament, d'inversions i desinversions i de tresoreria, per a la pròxima temporada.

Una vegada fixats tots els ingressos i despeses, la comissió de control de la Lliga (LFP), establirà un límit de cost de les plantilles esportives que impedeixin entrar als clubs en pèrdues en la temporada pressupostada.


gràfica: http://www.abc.es/Media/201103/31/futbol-montaje--644x362.jpg


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/nomes-els-clubs-solvents-podran-fer-fitxatges-2306467  


Són necessaris aquests tipus de control? Serà suficient? o seria més efectiu una hisenda pública més restrictiva?
Per què tan la hisenda pública com les entitats financeres han permès tant als clubs de futbol?


Com molt bé sabem, el deute dels clubs de futbol no ha parat de créixer en els últims anys, en bona part per culpa del poc control i la permissivitat que se'ls hi ha donat. Per això creiem que és un pas endavant, tot i que no definitiu, ni molt menys en aquests aspectes que tan desconeixem i tan enganyats ens tenen. Creiem més necessària mà dura per part dels organismes públics i no, un organisme de control que hagi de supervisar els comptes dels clubs cada dos per tres.

MÉS TRANSPARÈNCIA I MENYS CORTINES DE FUM.!   

dilluns, 28 de gener del 2013

TOT UN CIRC



La empresa consultora Deloitte acaba de publicar fa uns dies l'últim estudi sobre els ingressos dels equips de futbol. Com podem veure, el Reial Madrid lidera la llista i es el primer equip que supera els 500 M de facturació. Els cinc equips que el segueixen, es mantenen en la mateixa posició que l'any anterior, però en la posició número 7, trobem el Manchester City, que ha estat l'equip que ha pujat més posicions respecte l'any anterior. Aquesta pujada en la taula, es deu principalment en la gran inversió en fixatges estrella i pagant sous d'acord amb el seu nou estatus.


En la segona imatge veiem la font d'ingressos d'aquests clubs de futbol, dividit en tres parts:
- Ingressos a través dels partits (entrades i abonats)
- Ingressos multimèdia (per exemple els drets televisius)
- Ingressos comercials (merchandising i patrocini)



Finalment, en la tercera imatge podem veure la assistència dels aficionats als camps de futbol, i casualment destaca alguns equips que, figurant entre els més rics, o amb més pressupost, no apareixen al capdamunt de aquesta classificació.


Amb tant ingrés espanyol esperem que els equips podran pagar tots els impostos milionaris que deuen a les arques públiques, ja està bé de tants privilegis. 
El futbol europeu segueix essent un negoci creixent i resistent als impactes macroeconòmics, almenys "si ets dels grans".



fotos: http://www.deloitte.com/view/en_GB/uk/industries/sportsbusinessgroup/sports/football/deloitte-football-money-league/infographic-2013/index.htm